SEMINARI INTERNACIONAL DE SHIMA HA SHORIN-RYU KARATE-DO i  YAMANNI –RYU KOBUJUTSU EN ALEMANYA

Durant el cap de setmana comprès entre el divendres 19 i el diumenge 21 de maig del 2006, va tenir lloc un Seminari Internacional de Shima Ha Shorin-Tyu Karate Do i Yamanni-Ryu Kobujutsu, dirigit pel Shihan Toshihiro Oshiro 8è Dan, a Alemanya i organitzat eficaçment pel seu alumne en aquest país, Roberto Romero.
Els alumnes i practicants que desitjaven conèixer i aprendre amb el mestre Oshiro es van desplaçar fins les verdes terres alemanyes. Les seves nacionalitats éren de diferents països d’Europa com França, Eslovàquia, Dinamarca i Àustria. Aquest event va ser organitzat per la Ryukyu Bujutsu Kenkyu Dojukai-Deuchland que és la representant oficial del mestre Oshiro a Alemanya. La delegació més nombrosa (òbviament sense contar la delegació alemanya) va ser espanyola-andorrana, que amb els Sensei Sergio Hernández (alumne de Shihan Oshiro i President de l’Okinawa Dento Kobudo Kyodai) i Leoncio García (Vicepresident i responsable del departament de Kobudo dins la Federació Catalana de Karate) van representar dignament el treball de difusió de l’estil Yamanni-Ryu Kobujutsu.
Els participants dels set països presents van poder disfrutar treballant des del divendres a la tarda, en vàries sessions, diversos aspectes de l’estil Hima Ha Shorin-Ryu. Especialment aquells que portem anys de pràctica en altres estils moderns, vam poder constatar les diferències d’aquests (particularmentr en el concepte) amb respecte al Karate Antic.
Els que ja coneixem al mestre Oshiro no deixem per això ed sorprendre’ns, i tant és així que l’impacte del treball desenvolupat per ell, fa que alguns de nosaltres ens qüestionem molt seriosament una nova dimensió de treball en el futur.

En els diversos horaris en els que es va dividir el seminari es va poder treballar Kihon de base i conceptes bàsics. Els Kata bàsics ( Kihon Kata Ni, i San; Pinan Shodan i Pinan Nidan) així com algunes kata típiques com Naihanchi (Shodan) i Wankan. Per a alguns professors i alumnes avançats de l’estil,el mestre va ensenyar el Kata Itosu no Passai.
En quant a Kobujutsu, es van desgranar els kata bàsics Donyokun Ichi i Ni, Ryubi no Kun i els alumnes avançats van executar Sakugawa no Kun. Només els professors amb cert nivell van treballar la Kata Shirataru no Kun. En una sessió única es va treballar a l’aire lliure el Sai, executant les Kata; Shimabukuro no Sai Ichi i Ni.

El Shihan Oshiro nascut l’1 de maig de 1949 a Haneji, Okinawa (Japó), és alumne del mestre Masao Shima, el qual és la font de la que el Shihan Oshiro agafa els seus coneixements de l’Antic Karate d’Okinawa.
Defensor a ultrança d’un Karate més proper al seu origen, no deixa impassible a tot aquell que observa els seus moviments, especialment a aquell que els “sent” en el seu propi cos. La seva velocitat sorprenent, els seus canvis de ritme i direcció, la facilitat brutal per a la cordinació fa que tots aquells practicants que hem tingut el privilegi d’assistir als seus seminaris, ens sentim novament meravellats, motivats i reconquistats per la pràctica del Karate. Experiència que ens ajuda a replantejar-nos nous dubtes, mètodes i visió del que era fins el moment la pràctica de la nostra disciplina.
Shihan Oshiro incideix en que s’ha de fer una distinió entre les arts marcials, l’entrenament militar i el Karate modern d’avui dia. L’antic Karate tradicional d’Okinawa era enprimer lloc un art marcial per a l’autodefensa. El Karate modern, que es coneix a tot el món, es va desenvolupar essent esnsenyat a les masses. Sense Karate modern és inversemblant que el Karate hagués arribat a ser tan popular. El karate ha acomseguit l’acceptació i el renom mundials degut a l’apartat esportiu del karate. Si s’hagués mantingut el karate com a art marcial autèntica, aquest mai hauria evolucionat de la manera en que ho ha fet. Segons insisteix Shihan Oshiro, si els actuals practicants de karate s’interesséssin pel karate antic i comencessin a integrar prinicipis d’arts marcials al seu karate, aquest milloraria molt.
Segons Shihan Oshiro, l’estil Shima Ha Shorin Ryu, deu la seva procedència a la línia Shuri-te, que, tot i tenir influènices de la Xina, la forma de moure el cos és idèntica al moviment del cos de les tradicionals arts marcials japoneses de les Illes Centrals. Si realment es desitja entendre la veritable tècnica del Karate de la línia Shuri-te i el concepte de les seves kata, enlloc d’anar a la Xina, ens hem d’orientar cap a Japó. Els mateixos elements de base de les arts marcials japoneses es troben al karate. Segons el mestre Oshiro la forma en que es treballen els moviments del bo de Yamanni-ryu, s’assemblen a l’art de la llança (Yari) quan s’efectuen cops penetrants i amb l’alabarda (naginata) o sable (katana) quan es fa pivotar el bo.
Quan s’observen les fotos dels mestres tradicionals d’Okinawa es poden veure les postures clàssiques de les arts marcials tradicionals del Japó. Les arrels del Shuri-te es troben a les Illes Centrals de Japó.
En aquest seminari, com en d’altres, el mestre va insistir constantment en el concepte Seichusen (“línia de l’atac”). Un alre punt va ser el de la “utilització de la cadera”. Aquest terme té diferents dignificats pels japonesos i pels occidentals. La manera de fer-ho permet vaure que hi ha una gran diferència entre la velocitat veritable i la velocitat percebuda. És la vella forma de practicar...
A dia d’avui, existeix una gran curiositat a Europa, sobretot a Alemanya per conèixer el Karate i Kobujutsu del mestre Oshiro. L’evolució esportiva de molts practicants fa que es plantegin altres possibilitats, fins i tot molts estan decidint cambiar totalment la seva pratica io dedicar-se a l’estil Shima Ha Shorin-Ryu.
Per acabar, agraïr a Robert Romero tot el seu suport i ajuda envers la nostra delegació i als components de la mateixa, donar-los les gràceis pel seu esforç i il·lusió en fer un viatge tan llarg. Ara només falta esperar que el pròxim mes de novembre (25 i 26)en el que es portarà a terme el tercer Seminari Internacional de Yamanni-Ryu Kobujutsu a Barcelona, tingui tan bona acollida com el va tenir el d’Alemanya.