KenpoKarate_presentacion Imprimeix
Escrit per Administrator   
dijous, 21 de juliol de 2011 11:20

Els sistemes de Kenpo configuren una grup d’Arts Marcials pensades eminentment per a la defensa personal, molt riques en les seves tècniques, caracteritzades per basar-se sobretot en el colpeig, comptant amb un arsenal de cops ràpids i contundents.

 

BREU HISTORIA DEL  KENPO

Els sistemes de Kenpo provenen de les illes Hawaii. Per trobar els seus orígens ens hem de situar a princicpis del s.XX, quan les migracions de japonesos i xinesos cap a les illes, van propiciar l’arribada de diferents formes de lluita.

Amb els anys es va començar a fer servir la denominación Kenpo (Ken-Po), que era la forma japonesa de denominar el Chuan Fa xinès (Llei del puny, forma de lluita amb els punys). Els dos homes que van fer famosa aquesta denominació van ser James Mitose i William K.S.Chow. En aquest punt hi ha diferents versions sobre l’origen i/o desenvolupament del Kenpo, a través de Mitose, però deixant polèmiques a part podem dir que de forma sintetitzada aquests son els trets fonamentals del seus inicis.

William K.S. Chow va ser el pare del Kenpo modern. Va incorporar els moviments circulars i “suaus” del kung-fu xinès que practicava la seva familia, al Kenpo primigeni de Mitose, donant lloc a un nou sistema mai vist fins aleshores, caracteritzat per la rapidesa i versatilitat dels seus cops.

Chow va tenir alumnes destacats com Adriano Emperado o Ed Parker, que més tard crearien els seus respectius estils de Kenpo (el Kajukenbo i l’ Ed Paker’s American Kenpo Karate).


KAJUKENBO:

El contexte del naixement del Kajukenbo es situa a Hawaii, durant la post-guerra de la II Guerra Mundial.
En aquells temps Hawaii va esdevenir un polvorí inhòspit (allà es trobaven ex combatents i soldats de Japó, EUA, Korea, etc…), on les baralles (molt sovint a mort) eren habituals i la necessitat de sobreviure, un fet.

En aquestes circumstàncies, cinc mestres de diferents Arts Marcials, ambAdriano D. Emperado al capdavant, es van juntar de forma clandestina, sota el nom de “La Societat del Cinturó Negre”, per intercanviar coneixements i idees, i així constituir un sistema de defensa personal realment eficaç davant de situacions reals de perill.
Aquestes trobades van durar dos anys, durant els quals van probar milers de combinacions lògiques, per aconseguir una màxima efectivitat.

El nom Kajukenbo fa referència a cada Art Marcial que es va estudiar i aportar per a la creació d’aquest sistema.

Els cinc mestres i els seus sistemes de lluita van ser:

KA-------Peter Y.Y. Choo. Tang Soo Do. A més, era un experimentat boxejador. El seu sistema cobria el treball a llarga distància.

JU-------Joseph Holck. Judo Kodokan i Danzan Ryu Jiu-Jitsu.
              Frank Ordoñez. Jiu Jitsu Sekeino.
              El treball d’ambdós cobria la distancia curta.

KEN----Adriano D. Emperado. Hawaiian/Chinese Kenpo (Alumne directe del mític William K. S. Chow). Eskrima Fil.lipina. La seva aportació serviria per cobrir la distancia mitja-curta.

BO-----George C. Chang. Sil Lum Pai Gung Fu. Va aportar fluidesa, coneixements anatòmics i exercicis de Chi Kung.

Al 1949 la societat es va disoldre, per la movilització de quasi tots els seus membres a la Guerra de Korea. Només Adriano Emperado va continuar desenvolupant la seva idea i al 1950 es va inaugurar la primera escola de Kajukenbo, a Palama Settlement (una barriada humil de Honolulu), amb l’ajuda de Joe Emperado (germà petit d’Adriano) i Woodrow McAndless.
D’allà van sortir els principals responsables de l’expansió del Kajukenbo fora de les illes Hawaii: Aleju Reyes, Tony Ramos, Charles Gaylord, Joseph Halbuna, Sid Asunción, George Seronio, Jon Leoning, etc....

A principis dels anys 60, Al Reyes, Joe Halbuna, Tony Ramos i Charles Gaylord es van trasllardar a California i van obrir les primeres escoles de Kajukenbo al continent Americà.

 


INTRODCUCCIÓ A ESPANYA

A començaments dels anys 70, Edward C. Sheppard, un militar de les Forces Aèrees Nord-Americanes va arribar a la base de Torrejón de Ardoz (Madrid). Al 1972 obrir una escola en un petit barracó de la base, que servir de club per a soldats de raça negre. En 1973, de forma casual, es va incorporar als entrenaments el primer espanyol que arribaria a ser instuctor de Kajukenbo: Ángel García-Soldado.

Al 1978, despres de la marxa de Sheppard als EUA, Ángel García es faria càrrec d’un petit grup d’espanyols als quals va iniciar en el sistema, traslladant-se al Gimnasio Complutense, d’Alcalá de Henares, convertint-se en la primera escola oficial de Kajukenbo d’Espanya.

Des d’aleshores el Kajukenbo no ha deixat de créixer per tot l’estat i Europa, de la mà de Grand Master Ángel García-Soldado, qui al 1986 va ser nomenat per Sijo Adriano Emperado el seu màxim representant europeu.

Actualment hi ha escoles representants de GM Ángel García a quasi tot l’estat Espanyol i a països com: França, Bèlgica, Suïssa, Mèxic, Puerto Rico, i molts altres, continuant així amb el treball de desenvolupament i expansió del Kajukenbo, com a prova de lleieltat i respecte a Sijo Adriano Emperado.

 

KAJUKENBO A CATALUNYA:

El Kajukenbo està introduit a Catalunya des dels anys 90 i actualment conta amb una sòlida base a través de les seves escoles.

En l’actualitat Isaac Carvajales (director del departament de Kenpo de la Federació Catalana de Karate) i Marc Gallardo son els responsables del desenvolupament del sistema al nostre territori, sent els delegats oficials de GM Angel Garcia-Soldado.

.
Darrera actualització de dimecres, 26 d'octubre de 2011 18:34